Avui aprofitant l'entrada a la primavera, i per tant l'acabament de la temporada hivernal, hem anat a Vallter sense cap intenció concreta. Un cop allà hem valorat que el més convenient seria pujar a la Portella de Mantet i després al Pic de la Dona.
Només comencar a pujar ja hem vist que la cosa seria dura. Ens hem començat a enfonçar completament. Ràpidament hem possat raquetes i cap amunt.
Pel fons del torrent, hem arribat ràpidament a la Portella. Molt poca gent a aquesta hora. Comencem a pujar cap el cim, sense raquetes, ja que el vent s'ha endut la neu en la part alta de les muntanyes. En assolir el llom superior una forta ventada ens sorprèn.
Realment ha sigut el vent més fort que he hagut de soportar mai, i a més de 2500 mts no fa gaire gràcia. En diverses ocasions ens hem hagut d'estirar a terra, esgotats i amb por de sortir volant pel costat francès.
Am penes i treballs arribem al cim. Aquest cop no hi ha foto de grup. No s'hi podia estar
Davant d'aquest vent decidim tornar pel mateix camí i abandonar la idea de fer tota la volta al circ.
Conforme anem baixant el vent es va encalmant. Ha sigut bastant dur per la dificultat de poder mantenir l'equilibri.
A la baixada ja anem trobant més gent que puja, ens tornem a possar le raquetes i hem tirat avall, amb la visió dels 2 Gra de Fajol just danvant nostre.
Quina enveja sana que em futeu,que guapa la montanya.
ResponEliminaVinga a per un altre.
Carlus.